Menu
Menu
Salut amics i amigues de Plàncton Diving, Aquesta és la meva primera aportació al blog, espero que us sigui d’interès. La meva intenció és aportar reflexions sobre els temes que ens interessen, tots ells relacionats amb el món submarí, No pretenc donar classes magistrals, per això ja tinc altres mitjans, només bolcar pensaments que puguin obrir un debat entre nosaltres.
En aquesta ocasió voldria parlar-vos sobre la importància de l’entrenament de les habilitats per poder millorar com a submarinistes. Com sabeu porto uns anys dedicant-me al submarinisme, i si una cosa tinc clara és que no puc deixar de ser un alumne. M’explico. Cada any intento fer algun curs com alumne, per aprendre coses noves però també per veure com ho fan altres instructors. Allò que aprenc i allò que descobreixo en ells sé que m’aportarà nous coneixements en la meva carrera, però he descobert que no n’hi ha prou amb aprendre, els coneixements no serveixen si no els treballem i aconseguim interioritzar.
Recordeu per exemple quan vau fer l’Open Water Diver? És un curs importantíssim, ple de coneixements i habilitats bàsiques per a poder ser un submarinista segur. Però què passa després del curs? Et donen una targeta de plàstic i ja està, ja pots anar a l’aigua, et diuen que pots baixar fins a tal profunditat i nosaltres ens ho creiem i ho fem. Però de veritat som uns bussejadors lo suficientment preparats per a fer immersions amb lo que ens han donat al curs? Sigueu sincers. Jo al principi pensava que sí, però amb els anys i la perspectiva he arribat a la conclusió que no és així. Als cursos ens ensenyen unes habilitats i uns coneixements bàsics, però que després nosaltres haurem d’anar treballant poc a poc per assolir una bona capacitat d’aplicar aquelles habilitats o coneixements en els moments necessaris.
Anem a posar un exemple. Imagineu que us compreu una moto: el dia que la compreu us donen un manual d’instruccions i us expliquen com s’arranca i com van les llums, també us fan pegar una volteta de paquet amb el venedor per a què veieu com van les marxes i el fre, a l’autoescola us han fet anar per pista, una volteta per ciutat i a l’examen us han donat el carnet. Creieu que sabeu anar en moto? Sincerament crec que no, passaran uns dies o setmanes fins que, a força d’anar fent sortides, guanyareu experiència. Una frenada amb pluja, una corba massa tancada, un animal que s’entravessa; cada ensurt serà una nova lliçó. Doncs igual baix de l’aigua. Als meus debrífings explico que, si durant la immersió no ha passat res, no hem après res.
Però ara ve la reflexió, creieu que és l’única forma d’aprendre? Anar esperant que quelcom surti malament per dir “avui hem après”? Les escoles de submarinisme ens faciliten uns coneixements i unes habilitats, però un cop acabat hauríem d’anar practicant com si encara estiguéssim al curs per anar millorant. Potser ens hauríem de plantejar que no totes les immersions han de ser de plaer, pot ser algunes han de ser d’entrenament. Perquè no podem quedar un dia per practicar com tirar la boia «deco» en flotació neutra? O com oferir aire al company o companya? O com fer un ascens d’emergència? O un recorregut amb compàs? O a cegues? O qualsevol altre exercici de qualsevol curs que heu fet. Avui en dia tenim unes videocàmeres submarines que van molt bé per auto avaluar-nos.
Molts sistemes d’ensenyament es basen en la repetició d’exercicis, fins aconseguir interioritzar i automatitzar els moviments. És com quan escrivim al teclat: algú pensa on són les lletres? O els dits van sols a la tecla correcta? Per què van sols? Perquè hem repetit el moviment centenars de vegades. Segurament no cal tirar una boia «deco» centenars de cops per fer-ho bé, però amb les vegades que es tira durant un curs d’OWD segur que no n’hi ha prou. Hem de continuar entrenant després del curs. Només així aconseguirem de veritat ser uns submarinistes segurs.
Els instructors tenim l’oportunitat de practicar a cada curs que fem, i aprenem molt gràcies als propis alumnes que cada dia ens poseu a prova. Però aquestes experiències no es poden sintetitzar totes en un curs d’unes hores, i per això us proposo que, amb els vostres companys i companyes d’immersió, i si voleu amb els vostres instructors i instructores, plantegeu la possibilitat de fer immersions d’entrenament. Quin és el vostre objectiu? Poder fer la «deco» sense estar penjat del cap de fondeig? Quedar-me estàtic en flotació per fer una foto? Aletejar marxa enrere? Baixar al Correu? Són alguns exemples. Doncs entreneu les habilitats necessàries per fer-ho, busqueu un objectiu i després dissenyeu el camí per assolir-lo. I si necessiteu ajuda per dissenyar el camí, per això estem els entrenadors.
Recordeu: un busseig segur és un busseig millor!
Que trobeu aigües cristal·lines!
Xavi Llambrich, Director Tècnic de Plàncton Diving
