La posidònia (Posidonia oceanica), anomenada “alga” de forma popular a casa nostra, és una planta marina única i especial, ja que és endèmica de la Mar Mediterrània. Es calcula que a tota la Mediterrània ocupa una extensió entre 25.000 i 45.000 km2, formant espesses praderies des d’on trenquen les onades fins a fondàries de 40-50 metres (segons la quantitat de llum que pugui penetrar).
La seva importància ecosistèmica es basa en la capacitat de crear nous nínxols de vida: entre les seves fulles s’hi amaguen les larves i els alevins de moltes espècies de peixos i crustacis, i serveix d’aliment a moltes altres. És a dir, és el gran refugi de vida de la Mediterrània! A banda, té un paper importantíssim enfront el canvi climàtic com a fixador de CO2 i generador d’oxigen.
A més, les praderies de posidònia formen esculls naturals, formats per la sorra acumulada entre les arrels i els rizomes de la planta. Aquests esculls fan de trencaones, de tal manera, que les onades que arriben fins la platja, arriben amb menys força i erosionen menys les nostres platges, efecte que es multiplica gràcies a la presència d’acumulacions de fulles mortes vora la mar. Aprofitem per comentar que aquestes fulles mortes vora la mar és un procés natural de la planta que té lloc a tardor i hivern, i s’aguditza amb els temporals de mar, i que en cap cas és brutícia, sinó una senyal de les praderies properes dins l’aigua i que cal mantenir tot l’any a les platges per a tenir platges el més naturals possibles.
Malgrat la seva importància dins de la Mediterrània, i dels esforços per conservar-la, aquesta planta cada any redueix la seva extensió de praderies per culpa de diverses amenaces com l’ampliació d’infraestructures, la contaminació de les aigües, la pesca…
Per això, tenir posidònia a l’Ametlla de Mar és un tresor que s’ha de conservar. Recordeu que tenim els prats més extensos i més ben conservats de Catalunya!
Per tant, la posidònia és una planta que a més de tenir un valor estètic, aporta beneficis ambientals tant als que viuen dins l’aigua com a les que vivim fora.
