Menu
Menu
Salutacions amics i amigues de Plàncton Diving!
Fa uns dies vaig poder veure el documental «My octopus teacher». La veritat és que em va agradar molt, us el recomano, ja que ens dóna una perspectiva diferent de com fer un reportatge. Normalment estem acostumats a que el narrador és un simple observador, no interactuant amb allò que està intentant copsar amb les càmeres. En aquest cas sí que ho fa, s’involucra fins i tot sentimentalment amb la història i obliga a l’espectador a fer el mateix. Fascinant!
He de confessar que m’he sentit identificat amb el narrador. Molts cops he intentat interactuar amb la fauna marina, i quan ho he aconseguit ha estat una sensació meravellosa. Recordo especialment un parell de situacions. Un cop, a Cala Llobeta, mentre guiava una immersió, vaig veure un pop, i en voler ensenyar-lo als alumnes es va agafar a la meva mà, jo el vaig acariciar, ell va començar a pujar pel meu braç fins arribar a la meva papada on es va arraulir. Sense que jo el toqués, es va quedar allí, donant-me una agradable escalfor al coll durant una bona estona. No cal dir que després em va costar molt convèncer als clients que no el tenia ensenyat. Només em va abandonar, al cap de molta estona, quan vam passar per davant d’una petita llagosta i es va llençar a la seva persecució, així que li vaig fer de taxi. Un altre dia, en un altre curs també a Cala Llobeta, vam trobar un cau on un pop es menjava a un altre -com sabeu son caníbals-, els vaig separar, però la víctima estava molt molt afeblida i no es movia. Una noia joveneta del grup es va apiadar d’ell i el va estar acaronant durant la resta de la immersió, fins que al final el petit pop es va recuperar i va poder marxar. Segur que la noia encara ho recorda amb molta emoció, i jo també.
Són aquelles petites coses que compensen les penalitats del busseig: equips pesats i cars, fred, el calvari d’equipar-se, desequipar-se i netejar l’equip…Però que s’obliden ràpidament en el moment en que estem ingràvids a l’aigua, mirem al nostre voltant i veiem com aquell medi, que en principi no és el nostre, ens accepta, ens deixa participar, ens mostra el seu esplendor, ens acull i, durant el fugaç moment que dura una immersió, hi formem part.
Ara bé, interactuar amb el medi penso que ha de ser un acord mutuu. No podem anar rebuscant per tots els forats a veure què trobem, i si trobem quelcom intentar tocar-lo a qualsevol preu, ja que aquest preu segur que l’acaba pagant el propi medi que ens acull. Hem de recordar que nosaltres som els convidat, i ens hem de comportat com a tal. Podem interactuar sempre que el medi estigui d’acord en fer-ho, o al final, el que acabem fent és una agressió, i no és de bons convidats agredir a l’amfitrió!
He de reconèixer que, en els anys que porto en el busseig, hi ha hagut un canvi de mentalitat en els submarinistes. Antigament, segurament més per desconeixença que per malícia, molts cops ens comportàvem de forma poc apropiada, com nens que ho volen tocar tot i s’ho volen emportar tot a casa. Per sort, hem anat aprenent amb els anys que aquell medi que ens fascina no és invulnerable, més aviat al contrari, és molt fràgil, necessita i reclama el nostre respecte. I quan comprens aquesta relació de respecte mutu és quan de veritat et pots considerar plenament integrat al medi.
Un cop hem arribat a aquest moment d’integració, un cop ens hem convertit en submarinistes de debò, un cop gaudim amb respecte d’aquest medi, hem de pensar en fer un altre pas endavant, si de debò ens estimem el món submarí. Potser no n’hi ha prou en gaudir-ho, potser és el moment de transmetre als altres aquestes sensacions i aquestes maneres de fer, perquè els nous submarinistes no hagin de cometre els mateixos errors. Potser hem de ser una mica activistes i transmetre amb els nostres consells i exemples com ser un bon convidat al nostre estimat blau.
Aquest va ser un dels motius per acceptar d’integrar-me a la família Plàncton Diving, l’oportunitat de no només ensenyar a bussejar, ensenyar-ho d’una forma en la que l’alumne i el medi realitzin una comunió respectuosa, en què ensenyar la passió pel medi sigui tant important com ensenyar les lleis físiques o el material. Espero haver-ho aconseguit!
Que trobeu aigües cristal·lines!
Xavi Llambrich, Director Tècnic de Plàncton Diving
